Dia: 28 de gener de 2012

Monica Solé_TERMINALE L LYCÉE COMTE DE FOIX

Assegut dalt d’un immoble des d’on es veu la ciutat intento oblidar el passat. Els moments que vaig malgastar, el temps que podria haver aprofitat passant-lo amb les persones que estimo en comptes de dir-los que tenia coses importants a fer. La vida és massa curta. No hi ha res més important que estar amb els que estimes, que volen estar prop teu. Em sembla que me n’he adonat massa tard. Vull començar de nou però el passat no se separa de mi, seria massa fàcil. Miro el cel però els mals records em ceguen. Els vull arrencar de dins meu i mirar com s’escampen, com quan arrenques pàgines d’un llibre i el vent se les endú lluny teu.

Eric Trigo_TERMINALE ES LYCÉE COMTE DE FOIX

Fou una nit qualsevol en un món qualsevol. La nit cobrí la ciutat d’un sinistre negre, i els crits foren la simfonia predilecta d’aquell silenci d’ultratomba. Tot succeí a la casa de Saturn. Les parets es tenyiren de sang innocent i les mans d’un pare es corromperen. Una porta es tancà bruscament. Un nen plorà. Un carrusel sonà. El silenci es mesclà amb la dolça cançoneta. Un brutal so estremí el barri. Ja no foren plors el que s’escoltà. Eren crits infernals. Un soroll sec acabà amb el sofriment. El soroll d’un devorament feia eco per tot el barri. La dolça cançó produí a tothom una esgarrifança que ningú podrà oblidar…