Saturn et devora

Eric Trigo_TERMINALE ES LYCÉE COMTE DE FOIX

Fou una nit qualsevol en un món qualsevol. La nit cobrí la ciutat d’un sinistre negre, i els crits foren la simfonia predilecta d’aquell silenci d’ultratomba. Tot succeí a la casa de Saturn. Les parets es tenyiren de sang innocent i les mans d’un pare es corromperen. Una porta es tancà bruscament. Un nen plorà. Un carrusel sonà. El silenci es mesclà amb la dolça cançoneta. Un brutal so estremí el barri. Ja no foren plors el que s’escoltà. Eren crits infernals. Un soroll sec acabà amb el sofriment. El soroll d’un devorament feia eco per tot el barri. La dolça cançó produí a tothom una esgarrifança que ningú podrà oblidar…