Dia: 29 de gener de 2012

Kimberly García Simón_3r SEC. ESCOLA ANDORRANA ORDINO

Quan l’Ana va obrir el llibre del bruixot, un full com un estel verd petit li va caure a la falda. A l’interior del llibre, les paraules escrites a mà en molt temps, desgavellats gargots ondulats com les onades, la tinta blava com el mar profund, on l’Ana havia vist un noi tirat per la borda en el sacrifici del petit déu dels peixos amb aletes, quan ella havia sortit per anar a viure a l’acadèmia dels tutors. Ell era dos mesos més jove que ella. Va passar la pàgina. En la mateixa tinta blava, un esbós d’aquest nen, els ulls oberts, espantats, i la seva mà dreta sostenint una manta de feltre que la seva mare li havia donat!

Èlia Riba Santuré_3r SECUNDÀRIA ESCOLA ANDORRANA ORDINO

No sé on sóc. El que sí sé és que no m’agrada on sóc. Porto tres anys en aquest lloc àrid, sense els meus pares, que els van separar de mi. Aquí no veig amor, alegria, colors… l’únic que veig és temor a les cares de la gent. Sempre m’he preguntat per què és aquest temor, però no ho puc preguntar a ningú. Estic sol, a dins d’una gàbia. No tinc amics. Cada dia veig persones morint. Només veig reixes al meu voltant i guàrdies inexpressius. Avui he fet el meu primer i últim amic. Un d’aquests guàrdies m’ha proposat de jugar al “pica-paret”. Jo comptava d’esquena al guàrdia amb els ulls tancats i no els he tornat a obrir.