Anna Aguareles_2n A econòmic ESCOLA ANDORRANA BATXILLERAT
Una pirueta, un moviment de braç i una pausa. El públic aplaudeix i em sento satisfeta i feliç. La coreografia ha sortit perfecta. Em dirigeixo al vestidor sense esperar l’opinió dels jutges, em descalço i m’asseco la suor. Estic sola, i això fa que em senti tranquil·la, però de sobte, apareixen una vintena de periodistes i fans que comencen a cridar el meu nom desesperadament. De cop, sento un fort cop a la galta i a l’obrir els ulls em trobo estirada en un llit, observo, sembla un hospital. Reconec una cara, la meva mare, pronunciant el meu nom, i un soroll d’una màquina reproduint un so molest: pip, pip, pip… Tot era un somni.