Vidre i sospirs

Azahar Marqués_2n B batx. INSTITUT ESPANYOL

Està plovent. Estic a casa amb la meva germana bessona. Les joguines ja no ens diverteixen, n’estem avorrides. Anem a la finestra. Deixem anar una mica d’aire, com un sospir. El vidre es bafa. L’observem i en uns segons, torna a ser com abans. Ho tornem a fer, exhalem cap al vidre. Amb un dit faig una ratlla, després una altra, i sense voler ha sortit una creu, ara un vaixell. Inventem una història de pirates. Més tard, al llit, miro cap a la finestra, no plou. El meu únic desig és que torni a ploure per poder utilitzar un altre cop la imaginació i crear una altra història, amb la millor companyia, la de la meva germana bessona.