Dia: 6 de febrer de 2012

Perancha Domingo_3r B ESO COL·LEGI SANT ERMENGOL

Desitgem poder prendre les nostres decisions, poder ser lliures. Poder ser nosaltres. Únics, diferents, especials, tot i així, tancats en una cel·la d’on no podem escapar. Ens queixem d’una societat que ens manté presoners, ens queixem de la pressió de complaure sense opinar, ens queixem de la vida, monòtona, que ens manté en un camí fins al final, ens queixem d’allò que ens obsessiona, del que no ens permet canviar, ens queixem per, durant i sempre, sense saber que de l’únic que som presoners és dels prejudicis, de nosaltres mateixos, d’allò que som per ser persones, presoners dels pensaments.

Marc Ribert_3r B ESO COL·LEGI SANT ERMENGOL

Aquesta és la història d’un arquitecte recent graduat amb una A de promig, que tenia ganes de ser el millor. Era un dia especial, perquè havia acabat el seu primer projecte; una urbanització de luxe que substituiria el famós Machu Pichu. Estava molt satisfet i va anar a explorar el terreny. En arribar al lloc, una fugaç visió el va fer entrar en coma. Va passar tres anys en aquest estat, fins que un bon dia, va despertar, i va explicar al món la seva visió: “Des d’un lloc luxós, he mirat avall i he vist la pobresa. A partir d’ara, abans de construir per als rics, construiré per a tots aquells que realment necessiten una llar”.