El mirall

Marc Andorrà_1r PRO REST. LYCÉE COMTE DE FOIX

Obro els ulls. Faig la mateixa rutina: engego la dutxa i just abans d’entrar faig el mateix de cada dia: em miro al mirall. M’agrada fer-ho. Quan acabo, em vesteixo, em maquillo, em pentino i surto de casa. A l’ascensor em trobo el meu veí del segon que em somriu de manera inquietant. Crec que s’ha enamorat de mi. El dia transcorre com de costum. Estic cansada. Sopo. Me’n vaig a dormir. Al matí, obro els ulls. Faig la mateixa rutina: engego la dutxa i just abans d’entrar faig el mateix de cada dia: em miro al mirall. M’agrada fer-ho. Quan acabo em… Mirant la finestra, veig que al meu veí del segon també li agrada.

La por del dèbil

André Dos Santos_1r PRO REST. LYCÉE COMTE DE FOIX

Són les deu de la nit, fa fred, bufa el vent i no hi ha llum. Porto una llanterna petita i he d’anar a deixar el bestiar dalt del turó, a les terres del meu pare. Deixo el bestiar. De tornada a casa em trobo tot sol amb un estret però llarg camí davant meu abans de tornar a casa. Els plors dels llops em sobresalten, tinc la pell de gallina i de cop dins la foscor, veig les fulles d’un arbre que es mouen i una ombra que s’apropa. Estic espantat. El meu cor batega cada vegada més ràpid. No sé si posar-me a cridar, quedar-me quiet o començar a córrer. Segueixo caminant i a la vora dels meus peus passa corrent un gat.