Dia: 15 de febrer de 2012

Domènec Montané_2n A-B LYCÉE COMTE DE FOIX

Avui és vint-i- tres de setembre, des d’ahir que sóc de vacances. M’estic despertant, miro el rellotge: 10 hores i 13 minuts. No tinc gens ni mica de ganes de treballar, un aire de llibertat s’ha apoderat de la meva habitació. Ahir, a classe de català, la professora va pronunciar al cap de cinc minuts d’haver entrat a l’aula, que treballaríem amb els ordinadors: havíem de fer un microrelat. Tots vam pensar en anar directament a internet, però la professora, que ja ens coneix, ens va avisar que si no l’acabàvem hauríem de fer-lo durant les vacances. Els professors d’avui en dia sempre fiquen cada vegada més deures per les vacances.

Francisco Garnica_2n A-B LYCÉE COMTE DE FOIX

Ja és Nadal i a Andorra arriben els turistes. Estan decebuts ja que hi ha poca neu a les pistes. No neva ni tampoc fa bo, així que per consolar-se els turistes van de compres i d’aquesta manera aprofiten les ofertes. La pregunta que es fan és: nevarà? Però per Nadal no va nevar gaire i les estacions no van poder obrir i els turistes van marxar amb unes ganes increïbles d’anar a esquiar. Eren tants, que van col·lapsar tot Andorra durant un dia sencer. Algunes persones no van poder arribar a casa fins ben tard i això els va posar encara més nerviosos. Els conductors tocaven la botzina com si això  fes que la caravana desaparegués.