Dia: 17 de febrer de 2012

David Funoy_2n CAP LYCÉE COMTE DE FOIX

Un dia va arribar un nen nou a la classe de 4ème del Lycée Comte de Foix. Es deia Eric i el 6 de juny feia 13 anys. Tothom es reia d’ell perquè portava   fer­ros. Però el Joan no reia i el defensava fermament. Es van fer molt amics, però un dia el Joan va marxar de l’escola i els nens van continuar burlant-se de l’Eric. Aquells van ser els dies més horribles de la seva vida. Un dia l’Eric va acabar fart i a l’hora del pati, quan el primer nen es va burlar d’ell, li va contestar que ja havia acabat el tractament amb els ferros. L’hi van treure i totes les nenes li van començar a anar al darrere. Així l’Eric va ser “feliç de la vida”.

Ali Bentahar_2n CAP LYCÉE COMTE DE FOIX

Al començar dubtava que pogués resistir fins al final. Hi va haver un temps d’ira, dolor, tristesa i patiment, temps en què et preguntes: “per què?” Però un dia hi va haver una espurna de llum i després una altra. Els núvols van començar a desaparèixer i vaig poder veure més enllà d’ells. Les estones de felicitat, de sentir-me segur, van anar sumant més que les pors i la melancolia. Es van teixir noves amistats. La desolació i la manca de confiança en mi i en el que valc es van anar convertint en fermesa, en resolució. Era com passar de les tenebres a la llum amb una nova sensació de poder.