Ali Bentahar_2n CAP LYCÉE COMTE DE FOIX
Al començar dubtava que pogués resistir fins al final. Hi va haver un temps d’ira, dolor, tristesa i patiment, temps en què et preguntes: “per què?” Però un dia hi va haver una espurna de llum i després una altra. Els núvols van començar a desaparèixer i vaig poder veure més enllà d’ells. Les estones de felicitat, de sentir-me segur, van anar sumant més que les pors i la melancolia. Es van teixir noves amistats. La desolació i la manca de confiança en mi i en el que valc es van anar convertint en fermesa, en resolució. Era com passar de les tenebres a la llum amb una nova sensació de poder.