Dia: 18 de febrer de 2012

Víctor Artigas_2n MICRO FORMACIÓ PROFESSIONAL

Estava amb tu i érem amics. Jo no tenia gaire clars els meus sentiments. Tu i jo asseguts en un banc de fusta, incòmodes, però alhora contents, a gust. Ja no érem un sinó que érem tu, d’una banda; i jo, de l’altra. Jo sabia el que havia perdut, en canvi, tu… Et mirava els llavis i tu em tornaves la mirada, però, als ulls. Quan no estava amb tu, em sentia sol, però pensava en el teu somriure i em feia fort. Tenia ganes de tot: m’hagués pogut menjar el món, si hagués volgut. Pensava en tu i veia el nostre futur. Ara ja t’ho he dit, i afegeixo: et necessito, prou de ser amics, vull que siguem un; repetim-la, repetim la nostra història.

Marc Melguizo_2n MICRO FORMACIÓ PROFESSIONAL

Quin pare és aquell que no dóna consells al seu fill, quin és el pare que no crítica les nostres accions? Tots heu estat fills i sabeu com ha estat el vostre pare, per què no apreneu dels vostres errors i pareu de criticar els nostres, d’errors, i deixeu de comparar-nos amb altres fills dels vostres amics. Nosaltres no som la vostra oportunitat de viure els fracassos de la vostra adolescència, nosaltres no tenim per què fer coses que a vosaltres us agradaven, perquè penseu que, si us van agradar, ens han d’agradar a nosaltres. Som com som i ens agradaria que veiéssiu el fill que teniu i no el fill que penseu que hauríeu de tenir.