Víctor Artigas_2n MICRO FORMACIÓ PROFESSIONAL
Estava amb tu i érem amics. Jo no tenia gaire clars els meus sentiments. Tu i jo asseguts en un banc de fusta, incòmodes, però alhora contents, a gust. Ja no érem un sinó que érem tu, d’una banda; i jo, de l’altra. Jo sabia el que havia perdut, en canvi, tu… Et mirava els llavis i tu em tornaves la mirada, però, als ulls. Quan no estava amb tu, em sentia sol, però pensava en el teu somriure i em feia fort. Tenia ganes de tot: m’hagués pogut menjar el món, si hagués volgut. Pensava en tu i veia el nostre futur. Ara ja t’ho he dit, i afegeixo: et necessito, prou de ser amics, vull que siguem un; repetim-la, repetim la nostra història.