Ot Prat_2n A CIENTÍFIC ESCOLA ANDORRANA BATXILLERAT
És fosc i la llum de la lluna es reflecteix sobre la superfície de l’aigua. Al bell mig del llac reposa una illeta solitària, amb un arbre solitari sobre seu. Tot arrossegant una cama, un home passa corrent amb dificultat per la vora del llac. Sap que les forces l’abandonen: no podrà córrer gaire més. S’atura. S’ajup, agafa un roc de terra i es gira. Davant seu, s’estén la més absoluta foscor. Darrera seu, sent un xipolleig. No té temps per girar-se. Ja és clar i el sol fa estona que ha sortit. Al bell mig del llac, reposa una illeta solitària amb un arbre solitari sobre seu, i els acompanya, descansant a la vora de l’aigua, un cos solitari.