Dia: 24 de febrer de 2012

Laura Lladó_1r cCOMERÇ LYCÉE COMTE DE FOIX

Poder-lo contemplar les vint-i-quatre hores com si contemplés algun monument d’alta importància, va ser el que em va fer més feliç. La seva mirada, el seu somriure… no hi havia temps per pensar en un altra cosa, estava enamorada i d’això n’estava segura. Passaven minuts, hores, dies i mesos però la passió que sentia per ell anava en augment. No estaria exagerant si us digués que la meva vida ja no va tindre mai més sentit des del moment en què em va dir que marxaria a viure a l’altra punta del món. Ara només em queda un record borrós d’aquella persona que representava el motor de la meva vida. L’estimo i així será per sempre.

Noelia Devreeze_1r COMERÇ LYCÉE COMTE DE FOIX

En aquesta vida tothom té l’oportunitat d’anar a l’escola, de tenir una bona educació, l’oportunitat de tenir el futur a les seves mans, però sempre hi ha una part negativa en tot això: la gent que ens vol separar dels nostres somnis. Aquesta gent és la que no sap què fer amb la seva vida, o la gent que vol que siguem com ells. Però en aquesta vida no tothom som iguals i mai ho serem. Encara que la gent ens obligui a ser com ells, tothom sap que no podem ser-ho. I jo penso així, no escoltar res del que diuen, només em sembla bé escoltar els consells i si ens convenç bé fer-ne cas, si no, no. Si podem ser nosaltres mateixos endavant.