Laura Lladó_1r cCOMERÇ LYCÉE COMTE DE FOIX
Poder-lo contemplar les vint-i-quatre hores com si contemplés algun monument d’alta importància, va ser el que em va fer més feliç. La seva mirada, el seu somriure… no hi havia temps per pensar en un altra cosa, estava enamorada i d’això n’estava segura. Passaven minuts, hores, dies i mesos però la passió que sentia per ell anava en augment. No estaria exagerant si us digués que la meva vida ja no va tindre mai més sentit des del moment en què em va dir que marxaria a viure a l’altra punta del món. Ara només em queda un record borrós d’aquella persona que representava el motor de la meva vida. L’estimo i així será per sempre.