Andrea Cravinho_Batxillerat ECP FORMACIÓ PROFESSIONAL
Va arribar a casa nerviosa i, de sobte, esclatà i es posà a plorar tot tremolant… Què t’ha passat? Preguntava. Explica-m’ho! Insistia. No ho sé, contestava. No me la creia. Sí que ho sabia. I tant que ho sabia! Fa massa temps que ens coneixem. No pot enganyar-me. Alguna cosa dolenta. En la foscor del camí a casa, res bo ha passat. Continua plorant, encara tremola. Les primeres paraules tartamudejades. No aconsegueixo entendre-la. S’ha de tranquil·litzar. Vols menjar alguna cosa? Beure, potser? No sé què més oferir-li. Què necessites?! Jo només volia les seves paraules… Potser no les hauria d’haver demanat: “M’han violat”.