Dia: 28 de febrer de 2012

Marc Domingo_Terminale SB LYCÉE COMTE DE FOIX

El despertador sona, com sempre, amb aquell soroll tan violent. Comença un nou dia, no obstant, alguna cosa em preocupa. No li dono gaire importància. És hora d’aixecar-me. L’aigua freda de la dutxa em refresca i m’acaba de despertar. Surto de casa, la porta es tanca d’una forta airada de vent. Està nevant. Els floquets acaricien la meva cara amb suavitat i tendresa. Finalment arribo al col·legi. No hi ha ningú. La porta està tancada. M’he descuidat el rellotge a casa. Veig un avi passar. L’aturo i li demano el dia i l’hora. De sobte, una sensació d’estupefacció s’apodera de mi. En efecte, avui és diumenge.

Marta Vieira_Terminale SB LYCÉE COMTE DE FOIX

Obro els ulls. És avui. Fa just un any. Començo a recordar. El meu cap s’omple de vida. Somric. Per què ho faig? M’adono que tot ha canviat, que jo mateixa ho he fet. Què ha passat? Això no és com abans. He crescut. Sento que això evoluciona, que la història continua. Cada cop em sento més forta, més lliure, amb més ganes que tot sigui tan complet com fins ara. Seria magnífic que la màgia i la felicitat de tot el viscut fins al dia d’avui es multipliqués, es tripliqués, es quadrupliqués… Que aquesta màgia no tingués final. Espera! Tot això és massa preciós. Tot això, és massa perfecte. No m’ho crec… Estic somiant.