Les vuit del matí

Marta Llorens_1r ECONÒMIC ESCOLA ANDORRANA BATXILLERAT

Eren les vuit del matí. Com cada dia, travessava el carrer per trobar-me el somriure que des de feia mesos m’era familiar. Era un gest senzill, breu, arrugat i desdentegat, però alhora afectuós. Poc coneixia del seu propietari, però a través d’aquella mirada era capaç de transmetre’m la saviesa. Aquell dia tot semblava igual, fins que un so va captar la meva atenció. Em vaig girar. Era ell. Era al terra, ple de sang. Em vaig quedar rígida, però inconscientment les cames em van conduir fins al lloc del fet i em vaig ajupir sentint el murmuri de la gent que acompanyava l’ambulància. Abans de marxar, vaig apropar-m’hi per últim cop i em va dedicar el darrer somriure.

Reflexions

Patrik Ferreira_1r ECONÒMIC ESCOLA ANDORRANA BATXILLERAT

Qui sóc? Quin futur m’espera? Sovint em faig aquestes preguntes. Em preocupa el futur i el que proposa la societat no és gaire esperançador. El món se’n va a la merda però els diners segueixen sent el més important. L’ésser humà és tan odiós i bell, compassiu i traïdor. És capaç d’estimar o ser un genocida. Es creu l’amo i senyor de la resta de criatures, però causa els desastres més profunds allà on va. Tan savi i ignorant a la vegada, intoxica la Terra mentre busca vida a Mart. Sé que cometre errors és la manera d’aprendre però, quants més se n’hauran de cometre? Estic boig per parlar d’amor en temps d’odi? Són simples reflexions.