Dia: 18 de març de 2012

Lidia Padial_Batx. Anim. Socio. FORMACIÓ PROFESSIONAL

Estic malalta. Tinc febre, mocs, angines, mal de cap, de peus, de nas, en definitiva, em sento com un drap brut. Avui és dilluns. Sona el despertador. La meva mare entra sigil·losament a la meva habitació i l’apaga. Al cap d’una estona ve de nou, encén el llum de la làmpada, baixa la intensitat perquè no em molesti als ulls. A una mà duu un got de suc de taronja i, a l’altra, un d’aigua amb una aspirina. El suc està deliciós. El medicament me’l prenc d’un glop. Em fa un petó i em diu que descansi. Tinc 20 anys però m’encanta que quan estic malalta la meva mare em tracti com una nena de tres anys. T’estimo, mama!

David Borràs_Batx. Anim. Socio. FORMACIÓ PROFESSIONAL

Un noi està assegut capcot al mig del parc. Es troba sol. No pot deixar de pensar en una persona especial que el fa sentir viu i recordar-la l’ajuda a seguir endavant. Contínuament té en els seus pensaments tot el seu cos. La figura esvelta. El caràcter eixerit i jovial. El cabell sedós, llarg i rinxolat. El somriure radiant i seductor. En canvi, què pensa ella del noi? El troba atractiu, cepat, madur? Cada cop que se li atansa se sent confós, la ment li queda en blanc, no és capaç de mantenir-hi una conversa per por que ella s’adoni que n’està bojament enamorat. En totes aquestes ocasions es retira discretament i se’n va.