Clàudia Valdés_1r LINGÜÍSTIC ESCOLA ANDORRANA BATXILLERAT
Mira l’horitzó, no pensa en res, només en les vistes fantàstiques de la Costa Brava. Es demana per què no s’ha parat abans a respirar i deixar-ho tot enrere, en tot cas, durant uns minuts. Una ràfega de vent despentina el seu recollit i deixa caure un ble de cabells sobre el seu rostre, lliure durant uns instants d’aquella goma que l’oprimia i l’obligava a estar endreçat. Així, deixa un moment les preocupacions, comença a cantar sense donar importància a les notes desafinades o a les paraules inventades. Com en un somni, amb el cor ple de llibertat, sembla que no s’adona de com n’és de bonica.