Dia: 22 de març de 2012

Saskia Medina_4t C ESO INSTITUT ESPANYOL

Tot va començar quan vam anar a fer les inscripcions per a l’any vinent, però en Mario, se sentia descol·locat perquè no encaixava en cap del mòduls. Era essencial que agafés alguna cosa perquè si no la seva mare el faria fora de casa. Un cop el curs començat, vam col·locar els exàmens sobre la taula dels professors que ens examinaven. Quan vam acabar de dinar, un noi buscava la seva motxilla, que havia desaparegut mentre estàvem fent l’examen. Va culpar el Jordi i ell, descontrolat, li donà un cop de puny. El noi ens va dir que se’n recordaria. Ens van trucar de l’escola per dir-nos que ens volien obrir un expedient. Plens de pànic, vam acordar que faríem bondat.

Enric Moyano_4t C ESO INSTITUT ESPANYOL

Ell era essencial, ho sabia i era discret. Hi havia un fet que mai l’abandonaria. Se sentia molt culpable però formava part del seu passat. Un bon dia sense cap explicació va sortir de casa tot feliç i es va dirigir amb la seva mare al mercat. Mentre comprava la mare, ell es va quedar mirant la màquina de boles plena de regals. De sobte estava sol, la mare ja no hi era. La va buscar. Preguntava a tort i a dret si algú l’havia vista. Sense escoltar les respostes se’n va anar allà on l’havia vista per última vegada. Se sentia perdut, sol i desvalgut. Pensava què seria d’ell, qui l’ajudaria a sobreviure. Va cridar i ple de suor es va despertar.