Dia: 23 de març de 2012

Guillem Gonzalez_1r SBLV2 LYCÉE COMTE DE FOIX

És curiós com a l’hora de reconèixer els errors ningú vol dir res. Ens estimem massa: un acte, que segons nosaltres per poc que sigui ofengui la nostra persona, és un gest que hem de condemnar per tots els mitjans que ens són possibles. Veritablement l’amor propi si ens n’adonem és només una barrera que no ens permet veure més lluny del que volem veure i que ens impedeix qualsevol coneixement de realitats. Però el pitjor sovint és que qui sempre s’ha estimat no es deixarà mai d’estimar, i perquè una situació acusi clarament el nostre error d’amor no deixarem mai d’estimar-nos perquè simplement no tenim res més a estimar.

Joël Lakhani_1r SBLV2 LYCÉE COMTE DE FOIX

Només faltaven uns cent metres per arribar a la costa, Omar temia que la llanxa patrullera els sorprengués. L’ambient dins la nau rústica era d’ansietat, la desesperació i el presumpte fracàs espantava els immigrants. El vaixell policial els havia percebut, el motor de la nau anava cada cop més lent i la llanxa amb més celeritat. El patró els va avisar que el vaixell els perseguia i que el motor ja no podria subsistir: -Llanceu-vos i nedeu fins la costa, quan arribeu fugiu a corre-cuita! Faltaven deu metres, Omar i el seu pare van ser els primers a llançar-se de l’embarcació, van nedar amb totes les seves forces fins a la costa.