Dia: 31 de març de 2012

Maria Jorge_2n B INSTITUT ESPANYOL BATXILLERAT
institut espanyol batxillerat
Amb apaivagament, la claror del dia em lleva, i el setial de la memòria  m’arrenca del llit. Les hores fan que deixi de sentir-me contingent, mortal. Em despullo de tota hipocresia i esbravo les tendreses del cor sense miraments ni escrúpols de cap mena, bellesa indefinible la de la vida, suma de sensacions expectants que acaben  creant un edifici ferm i immens de records constants. Emmudim quan pensem en la fragilitat de la vida en comptes d’alçar-nos i continuar. Millor goig de l’ésser humà, adormir-se exhausta i ufana al costat d’una ploma maldestra, que gotejant recorda que encara queden somnis i realitats expectants.

Estefania Esgueva_2n B INSTITUT ESPANYOL BATXILLERAT

El neutre color blanc dels llençols regnava de nou als patis del jardí, una bar­reja del verd de la gespa, el marró de les parets i la suavitat del vent m’endinsaven en un món de tranquil·litat incomparable a qualsevol altra sensació fora d’aquells patis. El pare tornava per dinar a passes gegantines però aquest cop amb un somriure encara més satisfet que de costum, corrent a veure com es trobava la mare. Gairebé no es movia de l’escala, menjava molt i somreia per qualsevol cosa. De vegades es tocava la panxa. El pare passava hores mirant-la. Potser li feia por, igual que a mi, allò que contínuament feia que la panxa creixés.