Mes: març de 2012

Tània Ibern_2n DEp SASO FORMACIÓ PROFESSIONAL

Ni tan sols la persona més sàvia del regne pogué donar una explicació coherent a l’actuació d’aquell vell boig, com podia un home caminar damunt l’aigua?
El savi s’apropà al boig i li digué.
-Sóc el teu sobirà i t’ordeno que em diguis com ho has fet!
El boig entre rialles l’agafà del braç i el portà fins al riu i li demanà què era el que veia en aquell riu.
El savi digué:
-Aigua, només hi veig aigua!
El boig el mirà i li respongué:
-Si hi vols veure aigua, hi haurà aigua, si tu vols veure-hi el pont hi haurà el pont.

Antoni Rodríguez_2n DEP SASO FORMACIÓ PROFESSIONAL

Com pot ser que passem tant temps treballant per assegurar totes les comoditats als nostres fills i els apuntem a activitats extraescolars? Molt sovint únicament reservem el cap de setmana per estar amb ells, però quasi sempre estem tan cansats per la feina que finalment els deixem que juguin sols o mirin la televisió sense assegurar-nos que la programació sigui adequada per ells, si veuen escenes violentes creuran que ha passat de veritat i tindran por. No passa res; els regalem joguines; perquè ens perdonin, per no haver estat prou amb ells. Hem malbaratat el temps que els havíem de dedicar, i ara, què?

Astrid Janer_1r B ARTÍSTIC ESCOLA ANDORRANA BATXILLERAT

Em sento sol, desorientat… no sé on sóc, però aquesta incertesa em resulta familiar. Trigo uns minuts a adonar-me que porto aquí més temps del que la meva memòria em permet recordar. Miro per la finestra i l’únic que veig és un pati amb unes reixes i uns homes amb la mirada perduda asseguts en un banc. Al lluny, un dringar de gots i plats em recorda la rutina de la meva vida, fins que, a la meva habitació apareix la dona que sempre ve a les sis en punt per fer-me prendre aquelles pastilles i de la qual, a vegades, tampoc recordo el nom.

Andrea Cadena_1r B ARTÍSTIC ESCOLA ANDORRANA BATXILLERAT

Néixer, respirar, gatejar, menjar, beure, jugar, caminar, parlar, aprendre, estudiar, llegir, memoritzar, expulsar, aprovar, festejar, enamorar-se, petonejar-se, acariciar-se, desenamorar-se, divertir-se, abraçar, sentir, viatjar, descobrir, saltar, emocionar-se, celebrar, cantar, bufar, regalar, observar, criticar, imaginar, ajudar, ensenyar, córrer, patinar, caure, esforçar-se, baixar, pujar, quedar-se, acompanyar, comunicar, creure, somiar, desitjar, voler, complir, realitzar, aguantar, recordar, plorar, somriure i morir. T’acompanyaran tota la vida, però sense elles tu no series qui ets ara, una persona especial.

Steven Salgueiro_1 BPRE LYCÉE COMTE DE FOIX

Era un dia normal com cada dia, els nens a l’escola, els adults a treballar, però, centrem-nos en els nens. Ells que tenen tota la vida per davant. Primer estudiar i després, seguir una car­rera que farà que es guanyin aquell futur que sempre desitgen. Els nens comencen per anar a la parada d’autobús. Allà es desenvolupa la primera part del dia, esperar per anar a l’escola. La segona part del dia és arribar a l’escola. En aquesta part del dia, els nens retroben els seus companys i parlen. La tercera part és la més important, la que farà que els nostres somnis es facin realitat. Estudiar!

Alex De Oliveira_1 BPRE LYCÉE COMTE DE FOIX

L’any 1945, els nens de l’escola més important de la capital espanyola van reclamar sobre els drets dels nens. Un noi que es deia Mariano va dirigir l’orquestra des d’un senyal de trànsit per reclamar els seus drets. Tots els nens cridaven i cridaven sense parar fins que els professors van arribar i van intentar que els nens es calmessin però no hi havia manera. Els nens reclamaven que els professors els tractessin bé perquè la guerra ja havia acabat però els professors no volien. Dues hores més tard, els nens seguien protestant fins que els professors es van dir que els nens tenien raó i van fer tot el que els nens demanaven.

Paulo Dias_Terminale Pro. LYCÉE COMTE DE FOIX

Avui, sense anar més lluny, circulo feliç per una taula. Em controlen, sense cap destí, sense pensar en el futur i em sento orgullós. M’han preferit a mi! Sóc de color blanc, radiant, veloç…  Però al cap d’un temps, després de jugar amb mi hores i hores, després de trencar-me i desenganxar-me, pintar-me i apedaçar-me, el meu amo se’n va, sense preocupar-se del meu esdevenir. Resto abandonat i aparcat, trencat i sense rodes ni portes en un racó de l’habitació. Quina vida més trista, la meva.

Marilyn Da Silva_Terminale Pro. LYCÉE COMTE DE FOIX

Sóc el teu amic més fidel, el que t’ajuda a esborrar, a oblidar… el que t’ajuda a girar pàgina. Estic damunt la teva taula, sempre a la teva disposició. Em mires amb cara indecisa fins que de cop i volta m’agafes i fas que deixi el rastre blanc sobre els noms que t’han fet patir, un per un: Ivan, Miguel, Diego, Rubén…, els que passaran a l’oblit. Veig les teves llàgrimes caure, em poso trist. Veig que en passar pàgina et fan mal una altra vegada i així infinitament, fins que per fi arriba un dia en què no hauràs de tornar a utilitzar-me i el nom quedarà escrit per sempre.

Lukas Guillem_1r SB LYCÉE COMTE DE FOIX

La Pepa té dues gates i li agrada molt el suc de llimona. Sovint, surt al carrer per fer judo però la veïna és d’origen australià. Per això, està a favor de la protecció del medi ambient. La Pepa fa sudokus al llarg del dia i també pastissos de maduixa. Tot i així, voldria comprar-se una aspiradora de color taronja a Ikea. Avui fa bon temps, com havia previst el gos del mossèn: quina alegria per a les dones africanes. Finalment, la Pepa sap fer malabars amb taronges madures i no amb ovelles perquè se’n fa samarretes de llana. Quin malson el president s’ha dutxat: gràcies, Pepa!

Maria Duró_1r SB LYCÉE COMTE DE FOIX

Els carrers estaven nevats, il·luminats de llums de colors. Tothom era feliç per Nadal. Els nens sortien contents de les botigues de joguines. Però enmig d’aquest ambient, una nena petita caminava perduda. Mirava les vitrines amb uns ulls plens d’esperança. No tenia on anar, per passar aquesta meravellosa nit. Les persones passaven davant seu sense dedicar-li el mínim interès. La gent, per Nadal, es tornava cega per no mirar la injustícia del món i gaudir d’aquesta festa. Però de sobte, algú li va somriure. Era un noi, de la seva edat. I només amb aquest signe, li va fer entendre que, avui, no estaria sola.

David Diaz_2n SML FORMAICÓ PROFESSIONAL
formació professional
Amb una simple guspira, s’inicia tota la seva vida. Amb l’espurna més petita que ens puguem imaginar es pot crear una immensitat. S’alimenta de tot allò que troba, fent del seu poder una font de destrucció tan gran que podria fondre els ciments de la pròpia terra. Calor, llum, grandesa i poder, però a la vegada simple, delicat i preciós. Una obra mestra de la creació i la destrucció, tan ràpid es crea com es desintegra. Un element bàsic, el qual té dret a donar i treure la vida. Amb el seu ball sinuós, ens escalfa i ens dóna vida; contràriament, amb la seva flama ens la treu per convertir-ho tot en cendra.

Afra Secall_2n SML FORMACIÓ PROFESSIONAL

De sobte creixes i tens la sensació que la vida no serà prou generosa perquè siguis feliç. La gent que t’envolta, especialment, la família t’ensenya com has d’actuar, per exemple, que vigilis amb el cotxe…
Acabes de fer el cafè amb la teva companya i has de marxar. T’acomiades, et diuen que no marxis. És molt tard. Ho sents sense escoltar. Puges al cotxe i marxes carretera enllà. Primera corba perillosa. Perds el control del cotxe. Xoc. No saps què passa, ha estat massa ràpid… veus llums i sents sirenes… estàs molt espantat. Estàs bé? Ara valores més els bons consells!

Àlex Montoro_2n B econòmic ESCOLA ANDORRANA BATXILLERAT

Sempre us observo malgrat que no us n’adoneu.
Camino i sé si esteu contents, si us preocupa quelcom o si la il·lusió es fa present en el vostre rostre just abans d’abraçar a qui estimeu…
Però ara tot és crisi, arreu es veuen cares grises, moixes…
Un consell: seguiu abraçant-vos i reunint-vos amb qui estimeu perquè només així tornaran a somriure-us els ulls.

Thaïs Vives_2n B econòmic ESCOLA ANDORRANA BATXILLERAT

La teva presència ja no existeix, sembla que te n’hagis anat a un altre món donant l’esquena a aquells qui t’estimem i et fem costat.
Tu ni t’inquietes.
El teu món és negre, petit, limitat, fosc i difícil…
No t’adones que cada dia despertes sense ambicions ni objectius i en aquest ritme s’escola qualsevol desig de posar-hi remei.

Joao Ferreira_1r CAP LYCÉE COMTE DE FOIX

En aquesta vida tots som iguals. Podem ser d’un altre color, d’una altra religió. Tots som persones…
Per què hi ha racisme?
Us puc contestar: la veritat és que nosaltres pensem d’una forma molt estranya…
Pensem que els altres són inferiors.
Jo, la veritat, crec que això no esta bé: tots som iguals, tots pensem de la mateixa forma, correm amb els mateixos peus, fem coses amb les mateixes mans i parlem amb la mateixa boca…
Jo crec que en aquest món tots podem aturar el racisme.
Tots junts podem fer un món millor.

Debora Costa_1r CAP LYCÉE COMTE DE FOIX

Caminant de nit pels carrers nevats, amb la llum dels carrers de colors, veient els nens jugant amb els amics amb boles de neu, dibuixant les seves siluetes… Que bonic! Altres nens i nenes juguen amb les joguines que el Pare Noel els ha portat, tots ben contents. Desgraciadament hi ha molts nens i nenes que no poden passar el Nadal com és el costum, nens i nenes que no han tingut cap regal… Quina pena! Però el vertader Nadal és aquell que es pot passar amb la família i els vertaders amics. No és necessari tenir-ho tot per ser feliç.

Mariona Bonet_1r C BATXILLERAT COL·LEGI SANT ERMENGOL

La nova generació de dones està en decadència respecte del seu comportament. Cada dia que passa ens sentim més estranyes amb nosaltres mateixes; i pensem que tot el món està en contra nostra. Hem de pensar, que si ens hem trobat en situacions difícils és per posar-nos a prova, però no som capaces de poder-ho superar, ja amb la nostra pròpia voluntat o amb ajuda dels que estan a prop nostre? Entre dones, podem trobar diferents situacions, ja poden ser, dolentes: enveja, remordiment, ràbia…; o bones: amor amistat… però per molt que ens vulguin fer mal, hem de mirar endavant i demostrar el que valem. Vinga ànims!

Clàudia Alonso_1r C BATXILLERAT COL·LEGI SANT ERMENGOL

Quan la porta desitjada es tanca, una altra s’obre davant nostre, però de vegades mirem tant de temps aquella que ja no hi és, que no veiem les oportunitats que se’ns presenten en cada instant.
Deixa’t anar, sigues tu mateix, juga a l’atzar, arrisca’t.
No sempre et sortirà com esperes, però almenys  ho hauràs intentat.
Aprofita la vida, que són dos dies.
Carpe diem!