Dia: 15 de maig de 2012

Jordi Vilaró_2n DEP MICRO FORMACIÓ PROFESSIONAL

Encara me’n recordo, farà cosa d’un any i mig del meu primer amor. Me’n recordo d’aquells moments especials. Me’n recordo d’aquell dia que la vaig veure per primer cop amb aquella cara tan minyona i amb aquella simpatia única. Des d’aquell dia ja vaig pensar que era única. Era per a mi una persona molt especial. Me’n recordo d’aquelles tardes de ple estiu i de ple hivern al parc, úniques i inoblidables. Però encara me’n recordo d’aquell dia en què la vaig errar i per culpa meva em va deixar, i després d’un any i mig encara me’n penedeixo del que vaig fer i de tot el que la vaig fer patir. Ara mai més la tornaré a tenir.

Lluís Ferreira_2n DEP MICRO FORMACIÓ PROFESSIONAL

Esperava, juntament amb els meus germans. En començar el col·legi, un infant em va venir a buscar i se’m va endur a casa. Des d’aquell dia, em portava al col·legi perquè pogués escriure. Fer lletres, fer números, fer dibuixos, resoldre problemes, escriure poemes… Però, va arribar un dia que es va acabar el curs, les vacances d’estiu van irrompre en la meva vida: ara el nen mira la televisió, juga amb la pilota, fa castells de sorra a la platja… Em miro el nen i penso que he perdut el sentit; ell ja no m’agafa gairebé mai, em té sol i trist dins un portallapis; cap línia, cap dibuix, cap poema. Potser recuperaré la identitat, en un proper curs?