Dia: 4 de gener de 2013

GISELA DE CARVALHO_1rBA INSTITUT ESPANYOL

El dinar ja és a les taules. Espero que tots els convidats s’acabin de menjar els entrants de la terrassa, entrin a la sala i seguin al seu lloc. Em ve una olor a rostit de porc amb patates que em torna boja, però amb la gana que tinc, em podrien posar col amb pèsols que me la menjaria sense dir res. Ja som tots a la gran sala, molt ben decorada per la meva mare i per la meva germana. Han estat planejant aquest moment des que jo era ben petita. És difícil ser la més petita. Saludo  tots els presents passant per cada taula i quan per fi sec a la meva taula, al costat del meu recent marit, respiro alegre en aquest dia meravellós.

M. Florencia_1rBA INSTITUT ESPANYOL

M’aixeco. Et miro i em somrius. Em dirigeixo a la parada del bus. Somric al conductor, somric a les persones del bus. I el meu somriure es reprodueix en els seus rostres. Quan arribo a l’escola em trobo el meu amic. Li somric i em pregunta: “Per què estàs tan content avui?” I jo sé que és gràcies tu. La teva bellesa enigmàtica, la teva dolçor sense límits i, sobretot, el teu somriure m’han impregnat de bon rotllo aquest matí. Com una malaltia contagiosa, he transmès el teu somriure a totes les persones que he anat ensopegant. Vull que a tothom li passi el mateix, que mitjançant aquest preciós regal el món sencer esdevingui millor.