Dia: 9 de gener de 2013

Pau Visa_4t A COL·LEGI SANT ERMENGOL

Diumenge, deu del matí, la meva consciència es desperta, però el meu cos es resisteix a aixecar-se. La calor que emanen les mantes, la suavitat del coixí, l’oportunitat de pensar mentre descanso, relaxat, amb els ulls tancats però alhora conscient. El meu pare em crida, ja són les dotze, el temps passa ràpidament. Contesto amb uns sons indesxifrables que només jo entenc, sembla que la meva veu no té ganes de treballar. Em tornen a cridar, miro el rellotge, dos quarts de dues, la gana va guanyant terreny i el meu pare cada cop és més insistent. Finalment em rendeixo i vaig a menjar el dinar que serà el meu esmorzar.

Arnau Calvet_4t A COL·LEGI SANT ERMENGOL

Estava estirat sota un arbre en un prat d’herba verda com la maragda, contemplant aquell paisatge, i vaig sentir-me molt relaxat. Estava unit a la natura: sentia els ocells piular, la brisa del vent a la meva cara i el sol que m’acaronava. Vaig mirar més enllà del prat, vaig veure unes flors que no eren grandalles, però ja s’estaven morint, era per aquell aire que cada dia es tornava més gèlid i que els feia perdre la vida.
De sobte em va caure una fulla al cap i no va ser fins aleshores que em vaig adonar que estava arribant l’època de l’any que els arbres es desprenen del seu armament per sobreviure. Era la tardor.