Dia: 11 de gener de 2013

Júlia Sebastià_3r B EA SEGONA ENSENY. STA. COLOMA

La retina esdevé roja, i lentament, es forma una lleugera capa líquida que t’impedeix veure-hi clar, i provoca una brillantor especial als ulls. Intentes respirar, però t’és molt complicat, pràcticament impossible. El parpadeig posterior a tot això, deixa lliure una gota d’aigua que expressa més que mil paraules. Un sentiment que pot ser de pena o d’alegria, t’omple totes les parts del cos, i només et deixa fer dues coses; plorar i abraçar. No importa amb qui, on, quan, com o perquè… Només el teu plor i el silenci que l’acompanya. Potser simplement el gest de gent de qui no t’esperes gran cosa, o la facilitat per ignorar petites disputes i venir a consolar-te. Només una llàgrima.

Sílvia Graells_3r B EA SEGONA ENSENY. STA. COLOMA

Baralles, crits, pèrdua dels nervis… Sensacions que ens han envaït a tots en algun instant de la nostra vida, que hem experimentat alguna vegada, per qualsevol motiu. En aquest cas, creiem que marxar de casa ens permetrà veure les coses clares, sortir d’aquella fosca, fugir lluny dels que et fan la vida insuportable. La qüestió és marxar, sigui com sigui… a les fosques mentre tots dormen, o d’un cop de porta al migdia. Llavors quan ja ets lluny i no sens aquella calentor dels que t’han criat i estimat tota la vida, te’n adones de l’error que has comès, i , a vegades és massa tard per recuperar-ho.