Dia: 20 de gener de 2013

Tania Saravia_Terminal SA LYCÉE COMTE DE FOIX
Darrere la finestra veia caure les volves de neu. Tot era blanc, era difícil de veure-hi. Però de cop tot va esdevenir més clar. Ella estava estirada, jugant a sobre de la neu amb la seva nena. Se la veia alegre, esplèndida, no tenia cap preocupació, només li importàvem nos­altres, la seva família. Tot ens ho donava. No portava guants, però no li feia res, jugava amb la seva nena, les dos reien, s’ho passaven bé. De sobte, tot es va enfosquir, aquella imatge va desa­parèixer. En obrir els ulls només veia caure neu. Tenia els ulls plorosos, tot era tan real que semblava que era allà, amb mi, gaudint de tot aquell temps que no vam poder aprofitar.

Zarioh Abdellah_Terminal SA LYCÉE COMTE DE FOIX

Veia caure les volves de neu, feia fred, molt fred; els dits se’m congelaven, quan respirava veia el fum que sortia de la meva boca, i cada vegada em costava més i més respirar; la meva pell es tornava blanca a mesura que el fred es feia més intens; ja notava que la mort m’agafava entre el seus braços congelats i els pèls se’m van posar de punta; no notava el meu cos, no tenia ni forces per tossir, els meus ulls només veien l’obscuritat, només em volia rendir, i deixar-me caure al terra per reposar eternament, deixar-me emportar pel fred i la mort… i llavors, vaig decidir encendre l’estufa.