Dia: 23 de gener de 2013

Mireia Kohler_1ère SA LYCÉE COMTE DE FOIX

Estic sol a casa, es fa de nit. Tots els llums estan tancats, només funciona el televisor. L’informatiu ens diu que els Estats Units atacarà Síria per l’ús de bombes químiques contra els civils. Sento un soroll a la cuina. Hi vaig i veig els plats al terra, els armaris oberts, la llum comença a fer pampallugues. Tinc por i tanco el llum, els armaris i la porta de la cuina. Just deixant anar el pom sento el soroll més terrorífic que mai havia sentit. No sento els meus dits, ni el meu cos. Visc a Síria i acaben de bombardejar casa meva. Potser sobreviuré però els atacs químics faran de mi un mutant i del meu país un cementeri.

Joan Sansa_1ère SA LYCÉE COMTE DE FOIX

Ja es feia de matinada, el paisatge era tan blanc com la seda. Ja feia quatre hores que caminava sense parar per aquells camins inhabitats. Havia sortit de Sant Julià de Lòria el dia anterior amb més de quinze pesats fardots. El meu destí: Guardiola del Berguedà, el poble que ens acollia amb agraïment en aquests temps difícils. Al cap d’una estona vaig detectar la presència de la Guardia Civil, em seguien… Vaig haver d’accelerar el ritme de la marxa ja que si no ho feia m’atraparien. Passades dues hores de llarga caminada, vaig arribar al meu destí. Sortint del camí vaig sentir un xiulet. M’havien atrapat.