Dia: 25 de gener de 2013

Àngela Wyllie_1r bat. artística EA BATXILLERAT

És de nit, gela, sento un calfred que, de mica en mica, es va traslladant fins als punts més íntims del meu cos. Neva. Tinc por. Estic sola dins un immens boscatge ple d’eminents arbres i plantes mai vistes abans. Percebo que estic lluny de la meva llar, de la meva família. Estic trista, Tinc el pelatge sòrdid, xop, i la neu fa que tingui les potes brutes, mullades. Estic desorientada. No sé on anar. Camino fins que em canso. M’amago entre els arbres i busco l’escalfor del meu cos. M’aixoplugo com puc. Sento estranys sorolls que surten d’arreu. M’espanten. Ploro. Abaixo el cap i una llàgrima cau a terra. M’han abandonat.

Bryan Tolentino_1r bat. artística EA BATXILLERAT

Vaig passar pàgina, és veritat, però m’adono que al cap i a la fi segueixo en el mateix llibre. Fa exactament un any vaig trobar la calidesa del teu refugi, però em vaig perdre. Vaig intentar trobar-ne una altra i ara que torna l’hivern m’adono que no n’hi ha cap més que el teu. Deixes de plorar i comences a somriure, però escolto el meu mòbil sonar i encara espero trobar-te a l’altre costat de la línia. Deixes de plorar i comences a somriure, però s’apropa el fred d’un 1 de desembre, que et fa treure aquesta màscara i et recorda que la trobes a faltar, que el sentiment segueix sent el mateix, que encara l’estimes.