Dia: 26 de gener de 2013

Pol Auderset_2 BRP Rest. LYCÉE COMTE DE FOIX

El Pep després d’una nit de festa i d’excessos, va arribar a casa a dos quarts de quatre de la matinada. En obrir la porta va veure que algú l’esperava, el mirava fixament. L’home tenia la cara pàl·lida i marcada per unes arrugues molt profundes, la seva mirada era penetrant ja que els seus ulls negres eren capaços de tornar boig a qualsevol. De sobte el Pep li va dir a l’home que encara el mirava fixament:
–Bona nit avi! Què fas aquí?
L’avi amb un somriure que alegrava el seu rostre pàl·lid li va respondre amb una veu greu:
–A dormir Pep, que ja és tard i no vull haver de dir-li res a ta mare.
El Pep respongué:
–Moltes gràcies avi, bona nit.

Bruno A. Ribeiro_2 BRP Rest. LYCÉE COMTE DE FOIX

Entre l’espai i el temps el més important és el temps, ja que ho governa tot. El temps representa les hores, els dies, els anys i una vida. La gent té por del temps ja que passa massa ràpid però el temps mai s’atura, no té pietat de ningú i quan menys t’ho esperes arriba la teva hora. Ull! És hora d’acabar el meu microrelat! Veieu el que us deia, el temps és curt. Una prova seria quan estàs quatre hores amb una persona que estimes més que qualsevol altra cosa i tens la sensació que només ha passat mitja hora. Però ara sí que s’ha acabat l’hora de classe.