Luis Carlos Ferreira_Batx. Prof. Xarxes C. DE FORMACIÓ PROFESSIONAL
Des que vaig veure la llum esperava que algú em vingués a buscar. Amb els meus germans estàvem impacients: volíem una llar. Finalment, el mes de setembre un infant em va acollir. No ens separàvem mai. Em necessitava. Junts fèiem lletres, números, dibuixos, problemes…
El temps no es deté i ha arribat el juliol. Les vacances d’estiu han interromput la meva felicitat. Ara el nen mira la televisió, fa excursions, neda a la piscina i al mar, juga amb els amics…
L’observo enyorat. No m’agafa mai. Estic sol i trist dins un portallapis. Cap línia, cap esbós, cap operació. Recuperaré la identitat en un proper curs?