Dia: 4 de febrer de 2013

Niccola Sendzul_1ère L LYCÉE COMTE DE FOIX

El silenci: una paraula molt forta, però que és present en el nostre dia a dia. Sempre ens diuen que hem de lluitar pel que volem i mai quedar-nos en silenci, però cada cop que volem alçar la veu sempre hi ha algú que ens fa callar. Així que no hauríem d’esperar que ens facin callar. És per això que hem de lluitar per recuperar la nostra veu. Potser no tenim armes, ni milions de bombes, però tenim la música i estem preparats per alçar la veu. Així que preneu els vostres tocadiscos, poseu-los al màxim de volum i prepareu-vos per lluitar i vèncer l’enemic del silenci. Perquè nosaltres som soldats de la música i mai no ens venceran.

Ona Poy_1ère L LYCÉE COMTE DE FOIX

Fins ara jo feia vida als bars de Barcelona, sempre hi tenia feina, era feliç complint el meu deure. Fins que ho vaig sentir. Aquella tarda d’hivern mentre prestava servei a una parella de joves. No m’havia imaginat mai que pogués arribar el dia d’una desgràcia com aquesta. Una tarda qualsevol, quan menys m’ho esperava, me’n vaig assabentar. Una llei prohibiria fumar als espais públics, aquesta llei em canviaria la vida per complet, me la destrossaria per sempre. Aquí sóc ara, en una escola d’anglès on només m’utilitzen per llençar la punta dels llapis en comptes d’acollir les cendres dels cigarrets, un destí que mai havia desitjat.