Dia: 5 de febrer de 2013

Lia Povedano_4t B EA 2a ENSANYANÇA ENCAMP

Em desperto i sóc conscient que respiro i que torno a estar viva. En dono les gràcies. Surto del llit i em miro al mirall. He passat molt temps que fer això em feia mal. Veure’m m’enfonsava. Veia una nena de quinze anys amb por a no poder viure el que li quedava, que se li apagués la llum. No em podia creure que a poc a poc el meu cos es consumia. Però de cop va voler sortir endavant i em van venir més ganes de lluitar. Una lluita molt llarga i dura. Però ara em veig al mirall i després de tant temps el que veig em fa feliç i orgullosa. Ja no caldrà portar mocadors al cap per amagar el que no tinc. La meva lluita ha acabat.

Ainhoa Castillo_4t B EA 2A ENSENYANÇA ENCAMP

S’aixeca, es vesteix, es pentina, es renta la cara i surt al carrer. El taxi ja ha arribat. Arrenca. Arriba a l’oficina, entra, saluda, s’asseu, engega l’ordinador i es posa a treballar. Una pausa. Torna, menja, acaba i marxa. Ja era hora per fi. Avui és el gran dia. Agafa el metro i arriba. La recepcionista li diu que passi a una sala. Espera cinc minuts. El pany es mou, pestanyeja, la porta s’obre, ja quasi està oberta. Algú fa un pas, el peu és massa gran, ell entra, un altre peu… La nena haitiana entra i s’abracen. Tres anys després del terratrèmol, l’han trobat i li han portat. Mare i filla ja estan un altre cop juntes.