Dia: 17 de febrer de 2013

Lisa Cruz_Tle SB LYCÉE COMTE DE FOIX

Avui no ha parat de ploure. Aquest simple fet m’ha reconfortat. El dolor que tenia desapareixia a poc a poc, substituït per la ràbia. Vaig rebre el seu missatge com una punyalada. Aquell tros de paper recobert de la seva escriptura elegant em recordava el perquè de la seva fugida. Tot, petits detalls que feien que no érem del mateix món. I encara que n’era conscient, m’havia aferrat a ell com un musclo al roc perquè era el meu heroi. I ell m’havia traït. Havia marxat silenciosament, com la serp que era, durant la nit, sense avisar, sense deixar-me l’oportunitat d’entendre. El meu pare m’havia abandonat, una altra vegada…

Eric Tremols_Tle SB LYCÉE COMTE DE FOIX

Cada matí abans de sortir mirava aquell retrat, aquella fotografia en blanc i negre. En Joanet començava un nou any escolar. Tenia els objectius clars: la seva ambició era esdevenir pagès. El seu avi era el típic home de muntanya que tots tenim a la ment: forçut, lluitador, a vegades impacient, però amb un gran cor. Li pertanyien tots els prats de Ransol, i fou conegut arreu del Principat per la seva valentia: no hi havia cap contratemps meteorològic que el pogués fer renunciar de la seva tasca de pagès. En Joanet observava el retrat del seu avi, com a motivació per a la seva futura professió, admirava molt el seu passat.