Dia: 22 de febrer de 2013

Camille Font_3ème E LYCÉE COMTE DE FOIX

Tothom té por de la mort. Però no és la mort que ens fa por sinó el que ve després. La meva germana va llegir, un dia, un llibre que tractava sobre l’infern i el paradís. La gent té diferents visions de la mort. Per a mi, l’infern és un món en el qual la gent té la pell vermella i una cua de dimoni, on el mar és fosc i la ment és cruel. El paradís és un món paral·lel a l’infern: la gent té cara d’àngel. Aquesta gent tot ho fa feliçment, crec que massa perfectament. El problema és que al llibre, l’àngel s’enamora del dimoni. I si potser ja ens hem mort i vivim en un món dit  Terra, que és la barreja agredolça d’infern i de paradís?

Pilar Martínez_3ème E LYCÉE COMTE DE FOIX

Penses, penses, tornes a pensar però res. El full continua blanc. Intentes imaginar coses originals, agradables i divertides que t’agradaria que passessin. No tens inspiració. Com que ets una persona pràctica acabes buscant dins els teus records. Hi trobes anècdotes, moments importants, i dies tristos i feliços. Somrius. Acabes agafant el millor record i penses com t’ho faràs per escriure’l. No ho saps. Et vénen al cap tots els detalls d’aquell record: els riures, les emocions, les persones i totes les peces que componen aquell complicat trencaclosques. “D’aquí deu minuts recullo redaccions!” Sí, això és el que acaba passant-te sempre.