Dia: 26 de febrer de 2013

Luisa Lemos Liberato _4t C EA 2A ENSENYANÇA ENCAMP

No entenc com els humans tenim por de monstres, de la foscor i no de nosaltres mateixos, que som perillosíssims. Podem literalment ferir i fer-ho profundament. Sentim odi, enveja i més sentiments dolents. Però entre nosaltres ens protegim amb senzilles paraules però importants pel seu fons: pujant a l’autobús, es van acabar els tiquets i el conductor va dir: “A la vida tot s’acaba”, així com el professor de física: “A la vida sempre hi ha alguna cosa que et frena”, parlant de la gravetat. En una visita la guia va dir: “Sempre és més interessant seguir endavant”, parlant de política. I m’agrada pensar que així ens aconsellem els humans.

Cristian Blázquez _4t C EA 2A ENSENYANÇA ENCAMP

Seria terriblement cruel descobrir que la nostra efímera existència no és res més que una magistralment perfilada mentida dels governs que exalten principis d’utòpica llibertat, però que en realitat recondueixen la nostra vida des que exhalem aire per primer cop. Quan arribarà doncs, el dia que tornem a viure per sobreviure? Ho espero amb impaciència, mentre segueixo existint, seguint els dictàmens de la passió i deixant que la veritat del firmament il·lumini el camí que he escollit seguir, mentre penso en aquells a qui tant fan patir. Perquè, al cap i a la fi, segueixo sent un peó més de la seva vomitiva i infinita partida.