Dia: 6 de març de 2013

Laura Ligier _1ère STMG LYCÉE COMTE DE FOIX

Va ser un dimarts a les vuit del vespre. Els anava a veure per primera vegada, el meu cor bategava molt ràpid, a poc a poc, es feia el silenci més absolut. Anava a començar. Quan els vaig veure arribar a tots quatre a l’escenari, les llàgrimes em van pujar als ulls. Em semblava un somni, va passar tan ràpid que ni me’n vaig adonar. L’endemà, em trobava malament, sentia un buit, les imatges del concert envaïen la meva ment, veia cada imatge, sentia cada nota d’aquella música, estava en un núvol, no volia tornar a la meva vida quotidiana. Ara estic segura que vull dedicar cada moment de la meva vida a intentar robar el cor del públic.

Raúl Adan _1ère STMG LYCÉE COMTE DE FOIX

Passejava pel bosc quan un ombra misteriosa va passar-me pel davant. Ja fa uns dies d’aquella aparició però encara no m’atreveixo a acostar-m’hi de nou. Avui és el dia! M’he decidit a creuar de nou el bosc, estic preparat per si torna a aparèixer aquella ombra esfereïdora, estic al mateix lloc on la vaig veure i estic molt nerviós, no sé per què però tinc la sensació que algú m’observa des de fa una bona estona. Algú m’ha agafat pel coll… i em posa una fulla de ganivet al meu pit i just quan està a punt de clavar-lo sento una veu que em crida. Obro els ulls i sento la veu de la meva mare que em crida… maleït somni!