Sara Mandicó_1ère L LYCÉE COMTE DE FOIX
Mai m’hauria imaginat que m’agradés tant. Reconec que si no fos per la Maria, mai hi hauria anat. En un primer moment s’hi respirava incomoditat ja que tothom es coneixia i jo era la nova, l’estranya. Semblava que allò no anés a canviar mai però al poc temps ja em va començar a agradar. Els primers dies vàrem muntar el campament, però el que realment ens va unir van ser les excursions, les cançons dalt dels cims, els focs de camp… L’últim dia vaig retenir les llàgrimes fins que, a la baixada de la bandera, vaig esclatar. Em volia quedar en aquell món perfecte, on tothom s’entenia. Tamarros, sempre al cor!