Dia: 31 de març de 2013

Guillem Rebelo_2n MICROINFORMÀTICA I XARXES. c. DE FORMACIÓ PROFESSONAL
En aquest moment de la vida no sé com intentar sobreviure a això que li diuen vida perquè la veritat és que naixem, estudiem, treballem i morim: és un cercle pel qual passa tothom, ningú no se n’escapa, d’una manera o d’una altra. La veritat és que aquesta vida ens ofereix una forma de sentir que per sort ens emociona i crec que això és el que fa sentir-nos vius; el que no passa per l’emoció s’oblida fàcilment. Encara que escrigui hi ha una part del que penso que suposo que no arribarà a tothom, perquè és difícil traduir en paraules segons quins pensaments, quedeu-vos amb això; som el que sentim i potser també sentim el que som (?).

Jonathan Ferreira_2n MICROINFORMÀTICA I XARXES C. DE FORMACIÓ PROFESSIONAL
Cada dia la mateixa rutina, em llevo a les vuit del matí i com que no tinc res a fer me’n torno al llit. Quan m’he cansat de no fer res, miro al televisor programes de televenda i compro qualsevol cosa que hi presentin. La veritat és que la meva vida és una ruïna, visc sol, no tinc amics i no parlo amb la meva família. El dia més rutinari de tots, se’m va acudir una invenció que podria canviar el món culinari. Ja feia uns dies que hi pensava: vaig inventar una cullera que determina la temperatura i el sabor del menjar. Ara per ara, tots els cuiners del món la utilitzen. I així fou com el dia més rutinari, em va convertir en un home ric.