El cobrellit

Susanna Fernández _2n B LYCÉE COMTE DE FOIX

Disposada a llevar-me per anar a escola, sento com el cobrellit em xucla a poc a poc i noto com si caigués al buit. M’adono que sóc en un lloc molt estrany, buit, silenciós i molt gran, tan sols tinc una caixa al costat. Decideixo obrir-la, de sobte un monstre verd, d’ulls grossos i nombrosos, surt de dins i em diu que per sortir d’allà, he d’endevinar una sèrie d’enigmes, o això, o passo a ser el seu sopar. “La resposta és acotació” –sento. De sobte, m’adono que sóc a classe de català, corregint l’exercici. Quin ensurt! però quan arribo a casa, trobo un tros d’aquella caixa sobre el llit. No em tornaré a despistar a classe mai més!

La primera competició

Meritxell Font_2n B LYCÉE COMTE DE FOIX

Sento la pressió. Les papallones envaeixen el meu estómac sense pietat, batent les seves ales amb una força que s’incrementa a mesura que el temps passa. Miro els jutges. Avui és el dia en què haurem de demostrar tot el que hem estat preparant durant tot un any. L’entrenadora ens anuncia que encara falten dos coreografies més i ens toca a nosaltres. Més i més pressió, més papallones. Per què no poden marxar d’una vegada? El temps passa, em mossego les ungles. De cop l’entrenadora agafa aire i diu: “Vinga, preparades que sortiu.” De cop em desperto a la meva habitació, era un somni, avui és el gran dia, la meva primera competició.