Dia: 11 d'abril de 2013

Carles Aguareles_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA ORDINO

És un dia espectacular: cap núvol, gens de vent, bona condició de la neu… Els salts em criden. Estic a la sortida concentrat i agafo velocitat per arribar a la barana amb pujada. Vaja! Veig que em falta velocitat, no arribo bé i… caic! Ho veig tot negre, no sento res. Estic mort? Al cap de… no ho sé, he perdut la noció del temps, sento algunes veus. Estic content, reconec una veu. Uf! Sembla que no estic mort. No li puc contestar, no em surten les paraules. M’hauré quedat sense veu? Foscor una altra vegada i més tard molta llum i soroll. Estic volant. No, no estic mort, estic dins d’un helicòpter en direcció a l’hospital.

Blanca Lorenzo_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA ORDINO

Ningú ens va dir que fóssim. Ningú ens va dir que ho intentéssim. Ningú ens va dir que seria fàcil. Algú va dir que som els nostres somnis, que si no somiem estem morts. Els nostres passos segueixen l’instint que ens porta al desconegut. No mirem els obstacles que hem superat, sinó aquells que anem a superar. No es tracta de ser els més ràpids, els més forts o els més grans. Es tracta de ser nosaltres mateixos. No som només corredors, ni alpinistes, ni esquiadors… ni tan sols esportistes… Som persones. No estem segurs d’aconseguir-ho, però d’una cosa sí: estem convençuts que conquerirem la felicitat. Què busquem? Potser viure?