Dia: 26 d'abril de 2013

Sandra Garcia _2nde CDE LYCÉE COMTE DE FOIX

Mires davant. Un full, preguntes; per mi un jeroglífic. A la dreta, tothom escriu. Finalment, mires a l’esquerra, intentant trobar algú que et digui una solució, una pista; però res. Els talons de la professora em maten i la suor és insuportable. Aleshores és quan comences a penedir-te de no haver estudiat, de no haver escoltat, d’haver fet el graciós… Després ve la fase de negociació “i si al pròxim control trec un excel·lent” i si, i si, i si… . Comences a pensar en tot una mica. Penses que tot el que facis depèn d’aquest examen i quan te n’adonés ja és l’hora i desitges que no te’l tornin mai.

Estefanía Alves_2nde CDE LYCÉE COMTE DE FOIX

Dues hores, li quedaven solament dues hores. L’atracament a la benzinera no havia estat mai una bona idea però ja era massa tard. Era conscient que el seu temps estava a punt d’acabar. Que mai tornaria a veure el sol, que era la fi. En la seva cel·la, pensava que la seva vida havia estat un error i que l’únic culpable de totes les seves decisions i del seu destí, era ell. Ell no sabia que l’atracament es convertiria en un triple assassinat. El pla era senzill però les coses es van posar difícils i complicades. Ha estat un accident, ella no volia matar ningú. Si tingués una segona oportunitat… Però massa tard… Maleïda sigui!