Dia: 27 d'abril de 2013

Xavi Barragán_3r B ESCOLA ANNA M. JANER

Vaig mirar cap enrere, no hi havia res, com els altres cops… només sorra i més sorra. M’hauria d’haver quedat a casa i no buscar aquell oasi que ningú havia trobat mai. Deien que, si el trobaves, sentiries una veu dolça concedint-te tres desitjos. M’ho vaig creure. M’agraden les històries d’aventures i tresors. Allà, a la llunyania, es veia una taca verdosa.
Seria l’oasi? Ningú l’havia trobat i jo sí? Impossible.
Era l’oasi! De cop se m’anà emboirant la vista i els ulls se’m tancaren. En obrir-los continuava estirat a la sorra, el sol ja anava de baixa i a la platja només hi quedava algun banyista disposat a fer l’última capbussada.

Àlex Fernandes_3r A ESCOLA ANNA M. JANER

La mort és una cosa que desconeixem, quelcom que no podem veure ni tocar, però sí sentir, ens fa por quan s’acosta i quan veiem el que passa arreu del món. La mort és quelcom tan desagradable, tan fosc…
A ningú li agrada veure com desapareix aquella persona tan estimada, tan especial, tan necessitada al teu món. I t’adones que faries tot el possible per tornar-la a veure i a abraçar, per tornar-hi a parlar, per dir-li  per últim cop que l’estimes, que sense ella no faries res en aquest món, que ella és qui et sosté amb les seves mans ara i aquí. I et vénen ganes de dir-li, amb sinceritat, que és l’única raó per viure.