Dia: 4 de gener de 2014

Clàudia Cerdà_3r B COL·LEGI SANT ERMENGOL
Arribava l’hora, ja era aquí, els nervis corrien pel meu cos, havíem de començar. Era tot o res, tots o ningú. Havíem de sortir per passar-nos-ho bé, però sobretot per guanyar. 45 minuts dirigint, amb el braçalet blanc i la lletra negra, una passió, cinc persones… Bé, 3 minuts i hauríem de sortir, escalfàvem, ens abraçàvem desitjant-nos sort. Nosaltres podíem, ja ho havíem fet, no era la primera vegada. Ens tocava sortir,  tothom aplaudia, els nostres a nosaltres; els seus, a elles. Ens vam col·locar, jo al costat de l’àrbitre, la de l’altre equip també. Ens tocava sacar, vaig xocar la mà amb les meves, va sonar el xiulet i…

Maria Quimesó_3r B COL·LEGI SANT ERMENGOL
Als cinc anys tenia clar que volia ser algú en aquesta vida. Em deia: seré presidenta! I preguntava: com es poden acabar els diners? I per què no es fa una màquina de fer diners? Aquests petits moments que esdevenen records permanents en les nostres vides són els que marquen el nostre pas per la vida. En aquell temps, no t’adones de la realitat, i vius la vida com un somni. A mesura que passen els anys, entens el vertader sentit que adopta la vida. Hem d’aprofitar i viure els moments de la infantesa, ja que són com un somni que mai no s’oblida, són presents des que naixem fins que morim, perduren per sempre.