Ricardo Carrega_1SB LYCÉE COMTE DE FOIX
Torno a ser-hi. Estirada en aquest llit. Feble, sense cap força. Sento veus intentant evitar l’inevitable. La negra foscor sempre m’atrapa, m’envaeix. La fi arriba i el so de fons s’acaba, com jo. La meva enemiga ha tornat a guanyar. Negre, tot negre. La foscor es perllonga més que de costum. Començo a pensar que aquesta vegada s’ha acabat per sempre. Però, de sobte, torno a sentir veus, esforçant-se altre cop per mi. De nou, sento un xic de força i de cop, un fil de llum es presenta davant meu. Algú m’agafa. I com altres cops, ploro. Però tard o d’hora torno a ser als braços de la mare. Ja que després de tot, sóc un cicle sense fi.