Marta Martín_4t B INSTITUT ESPANYOL
La Mireia es va adormir i va tornar a perdre l’autobús i, com cada dia, va haver d’anar caminant fins a l’escola. Mentre caminava es va adonar que hi havia un company de classe, l’Arnau. La Mireia li va fer un crit i es van saludar efusivament. Cada dia arribaven tard a la primera classe perquè s’adormien sempre. Ja era una rutina, però l’Arnau havia estat malalt i la Mireia se sentia trista perquè anava sola els darrers dies. Per ells, era el millor moment del dia, no sempre parlaven però encara que no diguessin res, ells gaudien de la companyia. A vegades caminaven més lentament per poder estar junts. No els importava res més.