Dia: 15 d'abril de 2014

Marta Muñoz_1r Batxillerat A COL·LEGI SANT ERMENGOL

Era a l’hospital, amb el pare. L’avi, de 62 anys, estava a l’UCI, li fallava el cor. En aquell moment te n’adones quant estimes i necessites aquella persona; en el moment que el veus a la llitera, envoltat de metges, preparat per a quiròfan. Un d’ells va venir i ens va dir: només té un 20% de possibilitats de viure, farem el que podrem. El que podrem? I si no n’hi ha prou? Només té 62 anys. Van ser les 6 hores més lentes i pesades de la meva vida. Finalment, va sobreviure, sí, però molt dèbil. Vaig entrar, no em podia parlar, només podia respirar. Crec que va ser el millor so que mai he arribat a sentir.

Adrià Castells_1r batx. A COL·LEGI SANT ERMENGOL

Era un dia molt avorrit. Estava sol a casa i no havia de fer absolutament res. De sobte, em vaig incorporar ja que feia més d’una hora que dormia. Vaig anar cap a la cuina a beure aigua i vaig tornar al meu lloc de repòs.
Quina vida més avorrida! –vaig pensar. Dormir, menjar, beure, anar al parc, anar a la perruqueria de tant en tant… No entenia el motiu d’aquella vida.
De cop i volta algú va entrar a casa. Era el meu company de pis. Vaig anar cor­rents a saludar-lo ja que l’enyorava. Vine Toby, anem a passejar! –digué. Agafà la corretja i ens dirigírem al parc. Aquell, sens dubte, era el millor moment del dia.