Dia: 17 d'abril de 2014

Sergi Jordana_2n B batxillerat COL·LEGI SANT ERMENGOL

Desinflada, plena de pols, oblidada, marginada, tancada i engabiada en la sala d’espera, necessito la força de l’aire per resistir els cops i les empentes de la vida. Sento veus d’alegria, espero ser l’elegida d’aquesta diada.
Sóc l’escollida, noto la calor de l’equip que estima la meva presència, la suau carícia de la xarxa quan penetro dins ella, la ràbia i el sentiment de maldat de qui em recull un cop caiguda de la xarxa i tornar a sentir les ganes i la passió del nou equip que m’envolta i així recíprocament durant quaranta minuts, el procés de tota una vida…

Laia Monturiol_2n B batxillerat COL·LEGI SANT ERMENGOL

La mirava atentament, no es deixava cap detall, girava el cap a banda i banda, la repassava des de tots els angles; s’hi acostava, s’hi allunyava… No podia parar, la contemplava durant hores, dies, mesos, anys. L’omplia de llàgrimes, de somriures, i d’exaltació… l’embogia. Un plaer continu, una sobredosi d’emocions, de bellesa artística, una febre malaltissa li recorria el cos, la sang li circulava cada vegada amb més pressió, més vermella, més intensa. El cor bategava a 100 per hora. Pell de gallina. Tremolors. Un incontrolable desig d’expressar tot el que veia en aquella obra d’art. Una clara i diagnosticada síndrome de Stendhal.